Durant tot l’any l’aigua anava sortint de la font i dipositant-se en els diferents tolls de l’explotació salinera. Cada propietari tenia el seu torn de reg i les seves hores d’aigua.
Quan es regava el toll, calia picar-lo per tal que l’argila que tenia dins no fes esquerdes i no poguessin perdre l’aigua. Tanmateix, una vegada acabada la temporada de la sal, es passava a cantear els tolls i consistia en tornar-hi a posar l’argila necessària per recompondre el canter que formava en la part superior.
Les operacions de neteja es fixaran en les superfícies de concentració i evaporació i en els llocs on cristal·litza la sal (eres i arcabotes). La diferent funcionalitat d’ambdós elements, comportarà en la neteja un tractament diferenciat.
La neteja de les arcabotes s’anomena llimpiar les arcabotes, en canvi quan ens referim a les eres parlem de rentar les eres.
Fins que la sal no comença a cristal·litzar, l’era no necessita cap intervenció per part del saliner. En quant això passa, s’ha d’operar en el que es coneix amb el nom de passar el salí. Passar el salí consisteix en remoure l’aigua de tota la superfície de l’era, rascant sobre l’empedrat per evitar que els cristall de sal que comencen a formar-se s’hi arrapin.
Una operació similar, és la de trencar el crost, que s’havia de repetir cada dia mentre l’aigua no acabava d’evaporar-se.
Una vegada la sal ja cobria tota l’era, es passava a escampar, que consistia en fer un munt de sal al centre de cada era perquè aquesta acabi d’escórrer. Les eres mai s’escampen seques del tot, sinó la sal quedaria arrapada als llevers i costaria molt de treure-la.
Un cop amuntegada la sal a les eres, s’havia d’entrar a les casetes de les quals la sal sortia a final de temporada per portar-la al magatzem on era pesada i mòlta.
Quan es regava el toll, calia picar-lo per tal que l’argila que tenia dins no fes esquerdes i no poguessin perdre l’aigua. Tanmateix, una vegada acabada la temporada de la sal, es passava a cantear els tolls i consistia en tornar-hi a posar l’argila necessària per recompondre el canter que formava en la part superior.
Les operacions de neteja es fixaran en les superfícies de concentració i evaporació i en els llocs on cristal·litza la sal (eres i arcabotes). La diferent funcionalitat d’ambdós elements, comportarà en la neteja un tractament diferenciat.
La neteja de les arcabotes s’anomena llimpiar les arcabotes, en canvi quan ens referim a les eres parlem de rentar les eres.
Fins que la sal no comença a cristal·litzar, l’era no necessita cap intervenció per part del saliner. En quant això passa, s’ha d’operar en el que es coneix amb el nom de passar el salí. Passar el salí consisteix en remoure l’aigua de tota la superfície de l’era, rascant sobre l’empedrat per evitar que els cristall de sal que comencen a formar-se s’hi arrapin.
Una operació similar, és la de trencar el crost, que s’havia de repetir cada dia mentre l’aigua no acabava d’evaporar-se.
Una vegada la sal ja cobria tota l’era, es passava a escampar, que consistia en fer un munt de sal al centre de cada era perquè aquesta acabi d’escórrer. Les eres mai s’escampen seques del tot, sinó la sal quedaria arrapada als llevers i costaria molt de treure-la.
Un cop amuntegada la sal a les eres, s’havia d’entrar a les casetes de les quals la sal sortia a final de temporada per portar-la al magatzem on era pesada i mòlta.
