El monestir de Santa Maria de Gerri, té origen en una església que, probablement fou fundada en els temps dels visigots i, posteriorment derruïda pels sarraïns.
En aquesta església originàriament dedicada a Sant Vicenç i posteriorment a Santa Maria, el prevere Espanell va reunir-hi cinc companys per tal de viure-hi monàsticament i els feu donació dels béns que posseïa a Seguís i Cartanís, a més d’una colla de llibres i ornaments que no especificava. Automàticament Espanell en devia quedar constituït abat.
En aquesta església originàriament dedicada a Sant Vicenç i posteriorment a Santa Maria, el prevere Espanell va reunir-hi cinc companys per tal de viure-hi monàsticament i els feu donació dels béns que posseïa a Seguís i Cartanís, a més d’una colla de llibres i ornaments que no especificava. Automàticament Espanell en devia quedar constituït abat.
Segons la carta fundacional de 20 de juny de 807, es tracta d’una típica fundació de caràcter particular, tot i que no queda gaire clar, sembla que la regla adoptada fou la de Sant Fruitós que té com a fonament el pacte entre l’abat i els monjos. No obstant això, l’any 839 el monestir adoptà la regla benedictina que mantindria fins als darrers dies. El monestir de Gerri nasqué sota la jurisdicció del bisbe de la Seu d’Urgell i sembla que contribuí molt eficaçment a la funció evangelitzadora i reorganitzadora del territori del Pallars un cop aquest va ser alliberat del domini àrab pels marquesos de Tolosa.
A la primera meitat del s. IX, el monestir comença a agafar força i al s. XI ja es constata un creixement progressiu amb un ritme especialment notable al darrer quart d’aquest segle en què les donacions representen el 66,6% de les adquisicions.
Els segles XII i XIII són els més brillants de la història del monestir. A la segona meitat del segle XII, el monestir rebé el paquet de donacions més voluminós en un moment en què davant d’una conjuntura política d’inseguretat, el monestir era capaç d’oferir protecció. Al segle XIV, l’exhauriment de les tasques com a centres evangelitzadors i docents a favor d’altres institucions de nou encuny, fa que el monestir benedictí es centri en la salvaguarda del patrimoni. Al segle XVII, es feu efectiva la incorporació de Gerri a la Congregació Claustral Tarraconense amb el nomenament d’un nou abat, Lluís Sanç, també bisbe de Solsona. Al segle XVIII, el monestir patí l’atac de l’exèrcit francés comandat pel comte Moret, durant la Gerra de la Successió. Com a conseqüència, es produí el primer damnatge seriós a l’arxiu de Gerri de la Sal. Al segle XIX, l’estat posà a subhasta els béns del monestir dins el programa de les desamortitzacions promogudes durant el Trienni Liberal.
A la primera meitat del s. IX, el monestir comença a agafar força i al s. XI ja es constata un creixement progressiu amb un ritme especialment notable al darrer quart d’aquest segle en què les donacions representen el 66,6% de les adquisicions.
Els segles XII i XIII són els més brillants de la història del monestir. A la segona meitat del segle XII, el monestir rebé el paquet de donacions més voluminós en un moment en què davant d’una conjuntura política d’inseguretat, el monestir era capaç d’oferir protecció. Al segle XIV, l’exhauriment de les tasques com a centres evangelitzadors i docents a favor d’altres institucions de nou encuny, fa que el monestir benedictí es centri en la salvaguarda del patrimoni. Al segle XVII, es feu efectiva la incorporació de Gerri a la Congregació Claustral Tarraconense amb el nomenament d’un nou abat, Lluís Sanç, també bisbe de Solsona. Al segle XVIII, el monestir patí l’atac de l’exèrcit francés comandat pel comte Moret, durant la Gerra de la Successió. Com a conseqüència, es produí el primer damnatge seriós a l’arxiu de Gerri de la Sal. Al segle XIX, l’estat posà a subhasta els béns del monestir dins el programa de les desamortitzacions promogudes durant el Trienni Liberal.
El monestir de Gerri es disposa segons l’esquema tipològic més comú en els edificis monàstics, de forma quadrada, adossats al costat nord de l’església, avui reduït a un clos tancat ple de runes i vegetació. L’església actual de Santa Maria de Gerri correspon en la seva forma essencial a l’edifici consagrat el 25 de setembre de 1149.
La seva estructura és de planta basilical de tres naus, amb tres trams sense transsepte, cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular a la nau central, i de quart de circumferència a les naus laterals, totes reforçades per arcs torals. Els pilars d’on arrenquen els arcs torals i els forners són de tipus compost, formats per un nucli central, cruciforme, al qual s’adossen sengles semicolumnes, amb base i capitell.
Dels capitells arrenquen els arcs, que segueixen les arestes del pilar i defineixen un perfil esglaonat, llevat de la nau central, on els arcs torals són llisos i els capitells no reben cap arc.
Les naus són coronades a llevant per tres absis semicirculars dels quals els laterals s’obren directament a la nau, mentre que el centrat, de proporcions més grans, es precedit d’un ampli espia presbiteral, més baix que l’absis central i allarga visualment la nau
Les absidioles són llises i l’absis central és ornat interiorment amb set arcuacions situades just a l’arracada de la volta, suportades per sis semicolumnes, seguint un esquema de decoració absidial que es troba en altres obres del segle XII català com la catedral de la Seu d’Urgell o l’església de Sant Pere de Galligants, entre altres.
La porta s’obre en la façana de ponent emfasitzada per una arquivolta en degradació i aixoplugada per un porxo o atri de tres naus, que és corresponen amb les de l’interior, cobertes amb voltes per aresta, i obertes a la part de migdia per arcs de mig punt.
El cos de l’atri, recentment restaurat és molt més baix que l’església, i permet l’obertura d’un gran finestral que il·lumina la nau central, per sobre del qual es desenvolupa un alterós campanar d’espadanya de tres pisos, amb dues obertures en l’inferior, i única, més petita en el superior, totes formades per arcs amb motllures trilombardes.
La seva estructura és de planta basilical de tres naus, amb tres trams sense transsepte, cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular a la nau central, i de quart de circumferència a les naus laterals, totes reforçades per arcs torals. Els pilars d’on arrenquen els arcs torals i els forners són de tipus compost, formats per un nucli central, cruciforme, al qual s’adossen sengles semicolumnes, amb base i capitell.
Dels capitells arrenquen els arcs, que segueixen les arestes del pilar i defineixen un perfil esglaonat, llevat de la nau central, on els arcs torals són llisos i els capitells no reben cap arc.
Les naus són coronades a llevant per tres absis semicirculars dels quals els laterals s’obren directament a la nau, mentre que el centrat, de proporcions més grans, es precedit d’un ampli espia presbiteral, més baix que l’absis central i allarga visualment la nau
Les absidioles són llises i l’absis central és ornat interiorment amb set arcuacions situades just a l’arracada de la volta, suportades per sis semicolumnes, seguint un esquema de decoració absidial que es troba en altres obres del segle XII català com la catedral de la Seu d’Urgell o l’església de Sant Pere de Galligants, entre altres.
La porta s’obre en la façana de ponent emfasitzada per una arquivolta en degradació i aixoplugada per un porxo o atri de tres naus, que és corresponen amb les de l’interior, cobertes amb voltes per aresta, i obertes a la part de migdia per arcs de mig punt.
El cos de l’atri, recentment restaurat és molt més baix que l’església, i permet l’obertura d’un gran finestral que il·lumina la nau central, per sobre del qual es desenvolupa un alterós campanar d’espadanya de tres pisos, amb dues obertures en l’inferior, i única, més petita en el superior, totes formades per arcs amb motllures trilombardes.
Pel que fa a l’actualitat del monestir s’està finalitzant un programa de restauració que ha constat de diverses fases sota la direcció del Departament de Cultura de la Generalitat. Alguns dels arranjaments han de ser rectificats donat que la humitat i l’aigua malmeten part de les extraordinàries pintures barroques de l’absis i sala capitular.
Actualment s’estan duent a terme estudis arqueològics per tal d’esbrinar el cost i la utilitat de l’excavació de l’antic claustre i dels fonaments sota la creu central on originàriament estava ubicat el monestir del segle IX (any 807). L’elevat cost i les moltes possibilitats d’actuació fins la recuperació total són els principals inconvenients del seu bon fi.
L’abadia romànica, a banda de les misses dels diumenges a l’estiu, acolleix multitud de casaments i concerts donada la seva gran majestuositat.
Actualment s’estan duent a terme estudis arqueològics per tal d’esbrinar el cost i la utilitat de l’excavació de l’antic claustre i dels fonaments sota la creu central on originàriament estava ubicat el monestir del segle IX (any 807). L’elevat cost i les moltes possibilitats d’actuació fins la recuperació total són els principals inconvenients del seu bon fi.
L’abadia romànica, a banda de les misses dels diumenges a l’estiu, acolleix multitud de casaments i concerts donada la seva gran majestuositat.