Els Salins de Gerri


Si parlem de Gerri és obligatori parlar de les seves salines, les quals ha estat el motor econòmic del poble durant molt de temps. A més del conjunt de les salines, trobem el brollador o font d’aigua salada i l’Alfolí o Magatzem de la Sal.

El brollador o font d’aigua salada està enregistrat oficialment amb el nom de “Mina Ofita” i està situat a la dreta del riu Noguera Pallaresa, a una alçada de 620 metres sobre el nivell del mar.

L’origen geològic de la font salada de Gerri és, avui per avui, una qüestió encara no resolta. La hipòtesi més sòlida és la qualitat salada del brollador l’adquireix pel pas d’un corrent d’aigua dolça subterrani per vetes de sal gemma. Mai ningú s’ha atrevit a perforar l’ull de la font en busca d’una més elevada concentració de sals en l’aigua per por a malmetre-la o, fins i tot, a perdre-la. De fet, a pocs quilòmetres de la font de Gerri, a Morreres, al Congost de Collegats, sembla que antigament va haver-hi també un aflorament d’aigua salada molt més abundós que aquest, i que degué disminuir de forma violenta entorn al segle XV per raons no esclarides.

L’aigua aflora per borbolleig en una cavitat de petites dimensions. L’aigua té una densitat mitjana de 8 – 10º Be i a una temperatura de 21ºC. Es podien treure uns 40-50,000 litres/hora.

El brollador presentava dos problemes principals, la proximitat respecte el riu (uns 15 metres), fa que hi hagi una elevada possibilitat de filtracions d’aigua dolça i que la font surt quasi a la mateixa alçada que el propi riu, per això s’ha d’elevar l’aigua per tal de poder ser aprofitada per la seva explotació.

Just pel fet de sortir quasi a la mateixa alçada que el riu, l’aigua salada de la font de Gerri ha necessitat des de sempre mitjans per tal de ser elevada i així poder ser aprofitada.

Elevada l’aigua salada uns cinc metres sobre el punt d’aflorament, l’aigua circula per una xarxa de canals fins arribar a les diferents zones salineres de Gerri. Les conduccions encarregades d’aquesta distribució formen una xarxa principal a la que si sumen artèries secundàries. Aquestes conduccions són troncs de pi buidats anomenats canalots; el conjunt de canalots principal s’anomena reguer.

Sigui quina sigui la seva localització, cada una de les salines de Gerri tenen els mateixos components generals.

- El Toll; Lloc on s’hi diposita l’aigua salada al llarg de l’any i on augmenta el grau de concentració de la mateixa.
- La Caseta; edifici d’una sola planta i de reduïdes dimensions en el qual s’emmagatzema la sal un cop elaborada.
- L’Arcabota; dispositiu de sedimentació de les possibles tosques que porti l’aigua i serveix també per fer guanyar el grau de concentració de l’aigua abans de ser passada a l’era.
- L’Era; Element contenidor on té lloc la cristal·lització de la sal.